Sobre l’Anjelica Huston

Ja fa uns quants anys, després d’haver vist l’estrena de La maldición de las brujas, per una revista del “cor” vam assabentar-nos a classe que l’Anjelica s’havia casat. Els nens van quedar molt impressionats en veure les fotografies a tot color del casori. “La bruixa s’ha casat!”, deien alguns. Acostumats com estan els alumnes de la nostra escola a comunicar-se amb persones de les més variades professions, van proposar enviar un regal a la feliç núvia. Els mestres no vam negar-nos al suggeriment. Els nens van enviar el seu regal de noces: un nuvi molt divertit que agafava la núvia en braços. El paquet, que contenia el present i una carta de felicitació, va volar cap als Estats Units a l’adreça de l’agent de l’actriu. Nosaltres vam advertir als nens que era poc provable que ella els respongués. No volíem desenganyar-los però tampoc crear-los falses esperances de rebre una resposta. Però… de persones amables i sensibles, n’hi ha pertot arreu i Anjelica Huston n’és una. No solament va contestar donant les gràcies pel nostre obsequi sinó que, a partir d’aquell – i d’aquest fet, com al principi explicava, ja fa uns quants anys – no hem deixat d’escriure’ns i d’enviar-nos els regals més sorprenents. Anjelica sempre contesta les nostres cartes i a nosaltres ens plau enviar-li les fineses més variades i divertides. És una amistat llunyana, però nens i mestres n’estem contents i orgullosos i esperem que perduri perquè ens fa sentir molt feliços.

( Del llibre Tot Dahl)

Imatges de l’Anjelica


Advertisements